[ENTREVISTA] BASTANTE ‘50% Musicalitat, 50% Lírica.’

Retocades_-12

Els vaig veure a Girona per primera vegada al Febrer del 2015, abans de la publicació del seu LP i em van cridar molt l’atenció. Venen de Cornellà de Llobregat, són quatre components: Miquel, Albert, Carlos i Bernat. Anteriors mebres de Susan’s o Dead Parties i desde fa quatre anys: Bastante. Combinen un grunge elegant del extrarradi de Barcelona amb un estil molt pop dels noranta: 50% musicalitat, 50% lírica. Destaquen per donar una importància evident a les seves lletres.  Al març el seu álbum debut fa un any Verter el Vacío i n’hem volgut parlar amb ells.

Cap context em sembla millor opció per xerrar una estona amb un grup que el poder-ho fer al backastage després d’un bolo que va més que bé. Vaig tenir aquesta oportunitat dissabte al Let’s Festival de L’Hospitalet del Llobregat i això és el que em van explicar.

Al Març farà un any que heu tret ‘Verter el Vacío’, què tal aquest any de rodatge amb ell?
Carlos: Molt guai.
Bernat: Prou bé.
Carlos: Hem tingut una fulla de ruta molt completa. Hem pogut visitar llocs d’Espanya i Catalunya que no podríem haver visitat sense aquesta oportunitat. Ha sigut una experiència molt bona.

De fet, publicat teniu aquest LP i La Sonrisa de Melmoth que en el seu cas, és un EP, oi?
Albert: Exacte. Amb aquesta publicació hem pogut fer una mica més de recorregut per la península, com deia en Carlos. De fet, el concert de Girona va ser dues setmanes abans de la publicación de l’àlbum. El poder fer una ‘mini gira’ no és només una experiència musical. En general, estem contents.
Carlos: A nivell d’aprenentatge també, com a grup.

Actualment esteu treballant en alguna altra publicació?
Bernat: Sí, de fet estem pensant en entrar a l’estudi al Juliol en dos porcions. Entrar al Juliol i una segona part més endavant.

Serà un LP? Teniu pensat quan sortirà aquest nou treball?
Albert: Sí, esperarem a tenir les dues parts per poder treure LP.
Tots: Ens agradaria cap a principi de l’any que ve (2017).

Creieu que és necessari treure disc (sigui LP o format EP) per poder girar? Parlo amb altres grups i em comenten que hi ha com aquesta ‘obligació’ de treure treball per poder justificar concerts.
Miquel: Nosaltres estariem al mateix escenari, però no tant obligats pel context sino per nosaltres mateixos. Perquè s’acaba acumulant material i el que vols és donar-li sortida al que fas.
Carlos: La gent t’ha de veure actiu. Hi ha molts grups i tenir temes nous ajuda a arribar més.

Creieu en el format EP?
Albert: Per nosaltres és com cremar cartutxos.
Bernat: És diferent si tens un Segell darrera, al nostre cas, les cartes son ‘disc’.

Les ventes de discos, com van?
Tots: Malament. (Riures)
Bernat: Vendre discos és molt difícil. Als concerts…
Carlos: Distribuïm per Internet, xarxes socials, etc.

Entrar a un segell és complicat?
Carlos: Costa.
Bernat: És més una opció d’estil. A nosaltres sempre ens ha costat molt. Ningú ha vingut a dir-nos ‘-Ei, veniu al nostre Segell’.

Com gestioneu el tema del finançament dels vostres treballs?
Tots: Autofinançat totalment.
Albert: Reinvertim el que treiem als concerts.
Tots: De la butxaca, vamos. És una aposta personal.

Es pot arribar a viure d’això? Hi creieu?
Carlos: És molt difícil. Una cosa és voler, l’altre la realitat.
Miquel: Si ens preguntes un per un, tenim punts de vista diferents. Jo sí que ho crec, perquè crec en el projecte. No dic que ells no hi creguin, És un projecte vital, no és només un hobby. Hi dedico moltes hores perquè m’agrada el que faig. També em frustro, però hi crec.
Albert: Realment és possible, però veient la realitat, jo al menys sóc conscient de que és molt complicat. No és tracta només de la musica. És tot, la promo, etc. Si no ets comercial, és molt difícil.

He parlat amb grups que em comenten que no creuen que puguis viure d’això si no estàs disposat a sacrificar algun principi.
Albert: Jo crec que básicament les cançons que en Miquel composa, no són per agradar a la gent. Són coses molt personals, que poden ser més o menys comerc ials, però això no ens condiciona a l’hora de composar.
Miquel: Si tu estàs content amb el que fas i ho escolta molta gent, benvingut sigui, perquè és el que molaria realment. A mi m’agradaria que passes.

Us identifiqueu amb els grups amb els que compartiu cartell aquesta nit (Mucho + Second)?
Bernat: Jo personalment no els conec gaire. Seria parlar per parlar. Conec la trayectoria d’algun dels musics que hi ha, però no com a grups.

Quines influències musicals té Bastante?
Albert: Molta musica britànica.
Miquel: The Strokes, per exemple.
Carlos: Nacional podria dir-te Los Planetas. Una mica de tot.
Bernat: Molta varietat.

Bastante ja té 4 anys, què queda de Dead Parties o de Susan’s?
Albert: Té molt més de Susan’s, ja que era el projecte inicial. Jo no hi participava però la història de Dead Parties va ser una altra branca.
Miquel: De Susan’s en té poc.
Carlos:  Té de Susan’s que som els mateixos membres i alguna cosa queda.

Hi ha una decisió de fer un canvi d’idioma. N’esteu contents amb el resultat?
Miquel: Personalment sí. Primer perquè jo m’expresso millor. Arriba molt millor el missatge.
Carlos: El pop rock espanyol és molt complicat a l’hora de cantar. No som natius anglesos i no ens podem desenvolupar com ells.
Albert: La lletres que feien a Susan’s també estava molt treballada, no és només una qüestió d’idioma.
Carlos: També s’acompanya d’una maduresa d’haver tocat molt més.
Miquel: Intentem treballar les lletres i la musica per igual. Al nou disc hi col·laborem tots ens les lletres.

Com a opinió personal, si en alguna cosa destaca Bastante, és amb la importància que li doneu a les lletres. Trobo que són el vostre punt fort. Al menys a l’escenari actual on trobo que es dona més importància a la musica.
Carlos: Busquem això. Ens ha agradat sempre la lírica.
Miquel: Hi ha moltes hores invertides en lletres.
Bernat: També depen d’un bagatge intern propi. Totes les lletres de Verter el vacío les ha escrit en Miquel i també té una cultura a nivell de lectura, que li ve de familia i tot això suma. Ell té molta autoexigència a l’hora de descriure aquests paissatges i aquestes emocions.

Què us espera al 2016? Més bolos, gira?
Albert: La propera setmana dins de l’Open Music Project, tenim un concert a Barcelona.
Miquel: Un altre que no es pot dir encara i a Santa Coloma un acústic.
Bernat: Són petites cosesetes, tampoc tenim un gran pla de gira a l’estiu. Son dates difícils per tocar a sales.

Si puguessiu triar un Festival, quin seria?
Carlos: El Primavera Sound, per suposat.
Miquel: El Sonorama, pel bon rotllo, el menjar, la gent. Té molt bona pinta.
Bernat: També compartim més coses en comú amb els grups que van al Sonorama. Cuiden l’escena nacional i això està molt bé. A festivals com el Primavera ve gent molt Top a nivell internacional i això fa la convivència diferent.

Bravo, Bastante!

 

Entrevista: Elisa Sanjuan | @indie_polis

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s