[ENTREVISTA] Land of Coconuts ‘Quan tenim problemes per quedar acostumem a recordar el mític grup indie The Postal Service.’

portada1

 

Land of Coconuts són una banda de pop-rock de Barcelona amb un repertori d’allò més eclèctic. Formats com a grup al 2012 ja van gravar la seva primera maqueta aquell mateix any, aquest passat 2015 han publicat el seu primer LP Monday’s Tales, treball que estan presentant.

Els ‘cocos’ són: Roger (guitarra/veu), Raquel (veu), Marc ‘Fatmark’ (guitarra/coros), Francesc (baix), Miquel (teclats) i l’Enric (bateria).

11403136_834971333247650_7956326927696254580_n

– Tinc entés que Land Of Coconuts es forma al 2012. Quina trajectoria heu anat seguint fins ara? Com vau arribar a formar el grup?

La formació “Land Of Coconuts” es va formar efectivament cap el 2012, però molts del components de la banda tenen una llarga trajectòria junts que es pot remuntar al 1998.  Passant per diferents bandes, molts de nosaltres, portem més de mitja vida compartint escenaris.

Els primers anys vam formar una grup d’ska-rock que va durar bastants anys i vam fer coses força interesants però les diferents inquietuds musicals dels diferents membres van fer que cadascú anés per la seva banda.

Pocs anys després d’aquesta aturada, alguns de nosaltres, ens vam tornar a reunir i vam muntar una grup de versions que es diu “dFigurins”, el qual avui dia encara se’ns pot escoltar en diferents escenaris d’arreu de Catalunya.

Va arribar un moment, que jo (o en Roger) necessitava donar un pas més, ja que tenia diverses cançons composades i moltes ganes d’ensenyar-les. Ens vam reunir amb els actuals components de la banda per parlar-ne i va néixer “Land Of Coconuts”.

Mesos després  vam gravar una maqueta amb 7 temes la qual ens va permetre quedar finalistes d’alguns concursos musicals i fins hi tot en vam guanyar alguns d’ells. Això ens va portar a pensar que les coses que fèiem, les estàvem fent bé, i ens va motivar a gravar el nostre primer disc Mondays’ Tales.

– Amb quin estil us definirieu? 

En futbol, una pregunta així, es respondria com “el futbol es así”, aquí ens passa una mica el mateix, ens és molt difícil catalogar-nos en un estil de música, ho podríem deixar com un pop-rock d’aire fresc.

Lo sorprenent d’aquest disc, Mondays’ Tales, és que la primera vegada que l’escoltes no saps que et pots trobar en la següent cançó ja que esta nodrit de diferents estils on un tema no té res a veure amb un altre.

El nexe d’unió entre tots els temes és el del contrast. És un recurs que ens interessa molt i l’explotem de manera intencionada en diversos dels nostres temes. Ens agrada jugar tant en la música com en la lletra de les cançons en fer canvis radicals d’estat d’ànim. Podríem dir que la nostra música és profundament emocional.

– Hi predominen sobretot, ritmes enèrgics, però hi ha espai per tot.  M’agrada especialment el joc de contrastos de ‘Love me honey’. Per què van ser 13 els talls que es van incloure a aquest àlbum?

 Si, “Love me Honey“ és un dels temes on es trenca musicalment el ritme de manera més radical. És un bon exemple per mostrar els contrastos musicals que hem parlat abans.

Va arribar un moment que estàvem preparats per gravar el disc, i estàvem convençuts de 13 temes que teníem acabats i ens agradaven, i apart els “STN”, els nostre productors també ho estaven, i ho vam tirar endavant. Teníem en el rebost d’altres cançons però només eren idees que en algun moment les madurarem.

– Les lletres són d’en Roger i d’en Miquel? O hi participeu tots?

Sí, els temes principalment són d’en Miquel i meus (o en Roger).  Però nosaltres portem la idea principal del tema al local d’assaig i entre tots una mica el tema agafa un rumb determinat. Sempre s’intenta respectar l’essència en la que s’ha volgut donar aquell tema en el moment de crear-lo, però sí, d’una manera o un altre, els temes acaben sent un recull d’idees dels diferents membres del grup.

– Com descriurieu ‘Monday’s Tales’?

Mondays’ Tales és moltes coses. És la consolidació d’una vida en comú dedicada a la música dels diferents membres del grup, els quals portem tocant més de quinze anys junts. És la materialització d’unes idees que feia anys volien ser expressades d’aquesta manera i amb aquesta cura pels detalls i pel so. És la constatació i un punt d’inflexió important en el nostre compromís amb la música i en voler expressar allò que sentim amb la millor qualitat que poguem aconseguir. I és un punt més en el nostre aprenentatge vital, que esperem que a través dels Coconuts ens porti a nous escenaris i nous reptes.

– Qué escolteu els Land? Quines influencies teniu o vau tenir a l’hora de produir el disc?

A nosaltres ens agrada més dir-nos “els Cocos”, jajaja. Així ens anomenem nosaltres, vaja… Doncs una vida d’influències, tenim. El nostre so beu de molts llocs diferents, des dels sons més clàssics del rock fins a gèneres del que anomenem actualment indie-rock, que ve a ser tot allò que no és el pop més comercial. Tenim un perfil d’Spotify en el qual hem creat una llista d’algunes de les influències que de manera conscient estan en aquest disc, aquí us el deixem: Mondays’ Tales Influences

Segurament hi ha moltes coses més de les quals no en som conscients. Hi ha molta música en el nostre disc, tot el que hem mamat en la nostra vida com a oients i tot el que seguim rebent sense parar dia rere dia, som uns consumidors de música voraços!

– Heu enregistrat ‘Mondays’ Tales’ amb Infinito Records, una discogràfica ‘nova’. Què em podeu explicar d’aquesta experiència?

En realitat amb Infinito hem començat a treballar ara fa poc. Ells, junt amb EyG, ens porten la part de comunicació, que a nosaltres ja ens venia una mica gran, i fan molt bona feina. El disc el vam produir, gravar i editar nosaltres mateixos, amb l’ajuda d’un munt de professionals que vam saber anar trobant pel camí. A la producció vam tenir l’enorme sort de poder enredar a dos músics increïbles, el Néstor Giménez i el Vic Moliner, que ens van ajudar molt a fer crèixer els temes i a materialitzar-los a l’estudi i a les hores de post-producció. Després l’Aram Montagut i la Natsuko Sugao, dos dels bons també, que van posar el seu so en alguns dels talls. Tot el tema del diseny del disc va ser una altra aventura, aquesta amb el Jordi Farrés de KSX, que ens va fer una portada fabulosa. I ara ens batem el coure per donar-lo a conèixer, així que gràcies per conviadar-nos a parlar-ne!

– Com es finança un treball d’aquest tipus?

 Jajaja, amb molt bona voluntat! La veritat és que tenim sort de tenir un alter ego que surt les nits de verbena a guanyar-se la vida als carrers, jajaja. La venda de discs també és una font d’ingressos, de moment només incipient!

– Heu gravat fa poc el vostre videoclip del tema Summer Days. Què en podeu dir? Quan el podrem disfrutar?

Be, en realitat és un videoclip on toquem una versió acústica del tema, tot en directe d’una sola tirada i gravat en pla seqüència. Això va sorgir com una proposta ara fa un any de la Productora Calle Sonora i ens va semblar una bona idea. En aquell moment però estàvem molt enfeinats gravant el disc i ho vam posposar. Esperem tenir-lo abans del nostre concert de presentació del disc per Sant Jordi, i també esperem que hagi quedat be, perquè no vam poder veure els resultats!

– És fàcil trobar llocs per tocar en directe?

No, no és fàcil, i molt menys quan es tracta d’un projecte que està començant i/o amb poc suport mediàtic. En aquest país no hi ha massa cultura d’anar a disfrutar de  música en directe als locals, és a dir, poca gent prefereix anar a un local o un altre en funció de si la música és en directe o no. No és una cosa que es valori massa. A vegades inclús es perjudicial pel local, ja que molta gent només vol escoltar els “hits” del moment i si hi ha música en directe, hi deixen d’anar. Si a sobre poses taquilla…doncs ja et pots imaginar. Als locals no els hi acostuma a sortir gaire a compte… Per acabar-ho de rematar, hi ha tota la problemàtica legal i burocràtica, que encara posa més dificultats als locals que volen tenir música en directe. Són un exemple els casos que darrerament estan succeïnt amb locals com la Sala Circus a Cerdanyola del Vallès o l’Heliogabal a Barcelona, als quals se’ls està prohibint explícitament deixar de programar música en directe.

– Sou 6 components, això dificulta l’organització d’un grup a l’hora de quadrar agendes?

Buf! No ho saps prou! Entre feines, viatges i família contínuament hem d’anar fent una espècie de puzzle perquè tot encaixi, però al final sempre ens en sortim. Sobretot per gravar el disc va ser complicat, ja que havíem de quadrar els horaris amb els estudis de gravació, els productors, tècnics, etc i això va fer que s’allargués més del que esperàvem. Per sort en l’actualitat les tecnologies ajuden, i entre whatsaps, emails i videoconferències ens és més fàcil coordinar-nos.  Quan tenim problemes per quedar nosaltres acostumem a recordar el mític grup indie The Postal Service. Era un grup en que els components vivien en ciutats diferents, un vivia a Seatle i l’ altre a Washington (crec recordar…), i al 2001 van gravar el seu primer disc enviant-se els DAT i gravacions de veu per correu (d’aquí el nom del grup). Si ells van poder, qui no pot!?!?

– Us identifiqueu amb algun grup de l’escena actual catalana/nacional?  

No, en quant al so que oferim. Tot i que bevem de moltes i  diverses fonts, la música que oferim les mescla d’una manera molt particular, molt personal en diríem. El rock més clàssic, el funk, el dubstep, el hard rock, el hardcore i les sonoritats de guitarra i sintetitzador de l’indie més actual són el material amb el qual treballem. A partir d’aquí creem bases instrumentals d’estructura complexa i plenes de detalls en forma de melodies, riffs i textures, treballem molt l’arranjament instrumental de cada tema. I a sobre, però venint de la mateixa base, coloquem la veu de la Raquel, la nostra fabulosa cantant, qui, amb un bon rang de matisos, explica les històries quotidianes que qualsevol de nosaltres pot viure, tant a fora com al nostre interior.

Sí que tots els membres del grup  escoltem molta música i estem al dia de què s’està fent al nostre voltant, així que diferents tipus de música no deixen d’influenciar-nos constantment.

Moltes gràcies, nois! Molta sort!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s