[ENTREVISTA] Renaldo & Clara: ‘La majoria de cançons d’Els afores parlen de les coses que tinc al voltant.’

Renaldo&Clara3

Els vaig veure per primer cop a la Musicletada de l’Interludi i més tard al VIDA del mateix any. Al VIDA, recordo escoltar per primera vegada Gira-sols, en directe, i pensar: aquesta cançó diu sense anestèsia tot allò que no m’atreviré a dir mai. Va ser la cançó que va obrir el concert. Van acabar amb ‘Els dies s’allarguen’,  a partir d’aquell dia vaig estar enganxada a Fruits del teu bosc i a la seva dolça ‘melangia’. Els dies s’allarguen i Migrador, em van semblar tenir la virtut de posar paraules als meus contextos.

Sempre m’ha costat acceptar la música que parla molt clarament de sentiments en català. Són coses que em passen: la proximitat relativitza. En anglès m’hi sento més externa. Però la Clara em fa pensar en tot allò que sento quan escolto a gent com Daughter o Big Thief, ja no per tan les similituds musicals, si nó perquè em fan creure’m capaç de sentir sense vergonya a través d’una melodia o una lletra que ho embolcalla tot com un regal.

Amb Els Afores hi ha un canvi de formació en directe i una nova tendència natural: positivisme. L’aposta per la transparència del pop acústic.

Parlem amb la Clara en motiu de la seva presència al Festival’Era del 22/7 a Llagostera. El context ideal.

Quines sensacions us ha deixat l’acollida del primer LP, Fruits del teu bosc? I com està sent l’acollida de Els Afores?

Per nosaltres Els Afores ha estat una evolució en bastants sentits. Vam quedar molt contents de l’anterior disc i de la seva acollida, però per aquest volíem provar coses noves. Aquest disc l’hem gravat, mesclat i produït a l’estudi del Víctor Ayuso, és a dir que menys el mastering ho hem fet tot nosaltres. Això ens ha donat encara més llibertat i hem pogut fer del tot el que hem volgut. Creiem que a la gent els hi està agradant, així que fantàstic!

Heu estat a l’Ítaca, l’Strenes, L'(a)phònica i torneu a la nostra terra per ser dissabte al Festival’Era. Us senta bé Girona? Quina diferència hi veus amb el públic de Barcelona?

Sí sí, estem tocant molt per Girona! Ens encanta que sigui així, fa fins i tot enveja que hi hagi tant moviment per les vostres terres. No et sabria dir diferències amb el públic de Barcelona, no hem notat gaire canvi…

Creus que la vostra música és una conseqüència de viure lluny de Barcelona?

Alguna cosa segur que hi fa, tot és més tranquil, i l’entorn afecta. La majoria de cançons d’Els afores parlen de les coses que tinc al voltant, de fixar-m’hi i descriure-ho. Potser si estigués a Barcelona tampoc faria unes cançons massa diferents a les que faig ara, però qui sap

Veus factible l’opció de sortir a tocar fora de Catalunya?

És molt guai poder tocar fora de Catalunya, però és difícil que surtin els números. Fins ara hem anat a Madrid, Galícia, País Basc, València… Hem tingut molt bones experiències. Quan vam treure el single amb Elefant, que són de Madrid, em va encuriosir el fet de saber fins a quin punt entendrien les lletres en català la gent que no el parla. Però ja veus, tampoc passa res si no s’entén, la música té això de bo…

M’intriga molt el teu procès d’escriptura. Sempre m’hi sembla veure una idea molt central i una desfeta arrel d’aquesta. Són cançons recents o de fa textos recuperats de fa temps?

A Fruits del teu bosc les cançons les vaig fer en un període bastant ampli de temps, algunes es portaven anys entre si. En canvi a Els afores totes les cançons les vaig fer en uns quants mesos, les lletres tenen un llenguatge més similar i en aquest sentit crec que són més coherents entre si. I això que dius de la idea és així tal qual. Acostumo a partir d’una idea inicial que potser va evolucionant, però que arrenca a partir d’un parell de versos o una frase que se m’acudeix i que intento explicar al llarg de la cançó.

Les runes, de primer LP, és un dels meus temes preferits: ‘Es deu notar que et tinc al davant’, ‘de tant voler que marxin, se’n van.’ T’has plantejat escriure poesia?

Per mi una bona lletra ja és com poesia, de fet el que m’agrada de les cançons és que una lletra pot arribar a funcionar sense música, com si fos un poema, però a més a més té una melodia que fa que sigui més assequible, més popular. M’agrada aquest poder que li aporta la música a les lletres que fa que tot sembli més fàcil i senzill. Mai m’he plantejat escriure poesia “pura”, em fa molt respecte, però sí que m’encanta escriure lletres i dedicar-hi temps.

D’on ve la decisió de fer LP més aviat curts?

Tot ve perquè les cançons són curtes i no n’hi ha un munt, llavors els discos queden curts… Reconec que m’agraden molt les cançons curtes, molt més que les llargues, així que suposo que és per això. A més, a l’escriure acostumo a condensar les coses que explico, i això fa que aviat tingui dit el que volia dir.

Què escolteu els Renaldo & Clara?

Escoltem coses super diferents… Avui he estat escoltant al Bert Jansch, feia temps que no l’escoltava, boníssim.

Quina és la pregunta que no t’ agrada que et facin?

Mmm a vegades hi ha preguntes difícils de contestar més que que no m’agradin… Però ara que hi penso, possiblement la pitjor pregunta que m’han fet mai és preguntar si les cançons instrumentals també les feia jo.

Moltes gràcies pel vostre temps!

Moltes gràcies a tu!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s